Vazquez Sounds Adele - Rolling In The Deep (Cover)

There’s a fire starting in my heart
Reaching a fever pitch,
It’s bringing me out the dark
Finally I can see your crystal clear
Go head and sell me out and I'll lay your shit bare

See how I leave with every piece of you
Don’t underestimate the things that I will do

There’s a fire starting in my heart
Reaching a fever pitch,
And it’s bring me out the dark

The scars of your love remind me of us
They keep me thinking that we almost had it all
The scars of your love they leave me breathless
I can’t help feeling
We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart and soul
And you played it
To the beat

Baby I have no story to be told
But I’ve heard one of you
And I’m gonna make your head burn
Think of me in the depths of your despair
Making a home down there
It Reminds you of the home we shared

The scars of your love remind me of us
They keep me thinking that we almost had it all
The scars of your love they leave me breathless
I can’t help feeling
We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart and soul
And you played it
To the beat

We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart and soul
And you played it
To the beat

Throw your soul through every open door
Count your blessings to find what you look for
Turned my sorrow into treasured gold
You pay me back in kind and reap just what you sow

We could have had it all
We could have had it all
It all, it all it all,
We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart and soul
And you played it
To the beat

We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart and soul
And you played it
To the beat

bones festes/buenas fiestas

Bones festes

L’espelma d’aquest any està esgotant les últimes gotes de cera, i en poc temps tindrem altra matinada, i altre aire fresc que entra per qualsevol forat de la casa. Els raigs del sol desafiaran tots els obstacles i arribaran a tocar-nos les galtes. És un bon moment per aprendre paraules boniques, o més bé saber usar- les. Estimar, somriure, respectar, tenir humilitat, o almenys ser persona. com no fa falta recordar que Nadal, és qualsevol moment , sí la dita és bona.

És bonic tenir un segell propi per segellar tota la gent que ens apropa, i tenir don de gestos i paraules per recuperar aquells que s’allunyen de nosaltres. Saber que els esperits que componen i articulen la nostra ànima ,si som amargats, ens abandonen. Ser feliços no ha de ser un somni, sinó un repte, i no podem arribar-hi sols, només ens cal bona companyia.

Cada matí observo les ones del mar quan veig a treballar, i quan torno veig el mateix mar, però no les mateixes ones. I avui més que mai estic convençut que la vida és extraordinària,  i més extraordinaris són les persones. Ho dic amb confiança perquè la gent que estimo són molts, i presumeixo de la meva fortuna. Gent que els miro al cor i dic: “aquesta gent sí,  que és bona”

Que tinguem sort , com diu Lluis Llach, a l’any nou i que trobem el què ens ha mancat en aquest, , i així prendrem tot el fruit que ens pugui donar. El camí que, poc a poc, escrivim per a demà, I que esperar aquest demà valgui la pena.       (Amen)

Buenas fiestas

La vela de este año está agotando las últimas gotas de cera, y en poco tiempo tendremos otra madrugada, y otro aire fresco que entra por cualquier agujero de la casa. Los rayos del sol desafiarán todos los obstáculos y llegarán a tocarnos las mejillas. Es un buen momento para aprender palabras bonitas, o más bien saber usar- las. Estimar, sonreír, respetar, tener humildad, o al menos ser persona. Cómo no hace falta recordar que Nadal, es cualquier momento, sí la dicha es buena.

Es bonito tener un sello propio para sellar toda la gente que nos acerca, y tener don de gestos y palabras para recuperar aquellos que se alejan de nosotros. Saber que los espíritus que componen y articulan nuestra alma, si somos amargados, nos abandonan. Ser felices no tiene que ser un sueño, sino un reto, y no podemos llegar solos, nos hace falta la buena compañía.

Cada mañana observo las olas del mar cuando voy a trabajar, y cuando vuelvo veo el mismo mar, pero no las mismas olas. Y hoy más que nunca estoy convencido que la vida es extraordinaria, y más extraordinarias son las personas. Lo digo con confianza porque la gente que admiro son muchos, y presumo de mi fortuna. Gente que les miro al corazón y digo: “esta gente sí, que es buena”

Que tengamos suerte, como dice “Lluis Llach”, el año nuevo conseguiremos lo que no s faltaba en este año, y así recogeremos el fruto que nos pueda dar. El camino que, poco a poco, escribimos para mañana, Y que esperar esta mañana valga la pena.       (Amen)

DOCUINDIGNADOS (entero, un solo video)

El conte de la por

Hi ha en aquest temps un sentiment que s’anomena la por s’ha apoderat de tot i tots, i això no és un conte de princeses sinó la crua realitat. vivim connectats les 24 hores del dia a l’aparell del capitalisme, les seves ones WIFI no deixen ningú indiferent, mirem sempre la hora d’un rellotge aturat, i pensem sempre que fem tard, correm sens saber perquè , potser pensem que quan més ens allunyem deixarem el perill al darrera, i dic jo com es pot fugir d’un sentiment que ens habita? tenim por de perdre, tenim por de les calories i d’engreixar-nos, tenim por la malaltia, del futur, d’aixecar-nos tard en un dia laboral, tenim por del revisor de la zona blava, perquè ens posi una multa, del radar perquè correm massa, d’arribar tard al col·legi per recollir els fills, de no acordar-nos dels aniversaris dels nostres familiars o amics, no veieu que és impossible encaixar aquest trencaclosques? o potser sí si deixem de tenir por.

Quina vida més trista, quina desil·lusió? això és pitjor que quan et diuen que els reis mags no existeixen i que és mentida, i què passa amb les paraules : prosperitat, felicitat, passió per viure i totes les paraules semblant, què? s’han posat al diccionari després de descobrir l’opi i les drogues?

penso que ens equivoquem? no em pregunteu ni quan, ni en què, perquè l’única cosa que sé és que el camí que portem no em sona, ni els paisatges, ni les cares de la gent, sempre enfadada, ni el principis que veig escrits els panells. S’ha esborrat totes les senyales que ha posat la humanitat per guiar-se. per tant, penso que es millor aturar-nos en la propera area d’esperança per preguntar, i no hem de preguntar a qualsevol sinó algú que ens pot ajudar, també podem comptar amb el nostra sentit comú, del meu segur que no perquè aparco a la part alta i vaig buscar el cotxe al Serrallo, en tot cas  si ens equivoquem tornem a començar, com diu l’anunci.

i com es tracta d’un conte us asseguro que el petó del príncep a la blanca neu era de veritat, i que la bruixa dolenta existeix també. la nostra vida no té preu, i si la vivim bé, “lo bo compte per dos” les nostres il·lusions no tenen etiqueta, ni s’ha de tenir descomptes,  als nostres “cariño” en què pensem i per a què lluitem no pot  deixar de ser moda, per nosaltres i per ells resistim les ganes de no abandonar els nostres llits quan sona el despertador als matin, els nostres principis no tenen preu ni es caduquen quan passem un mal moment, tot els drets que s’ha assolit a llarg del anys tampoc tenen preu, tot això i més. i per a la resta “Mastercard” , que és la cara de la bruixa reflectida al mirall, la què es pregunta sempre si és la més bella del món perquè sap que no ho és. De fet, ella es veu la més bella mentre el clan de la humanitat, un munt de blanca neu, i els nans que fan la feina de cada dia estan a l’ombra del bosc, i així esprem l’arribada dels prínceps per aixecar-nos d’aquest malson, o potser quan el verí la poma deixa de tenir efecte.   

   Conte contat conte no s’ha acabat.