No sabia fins que punt el meu Ajuntament de Torredembarra m’estima, fins que vaig trobar un avis de multa de radar en la bústia de la meva casa, quina casualitat!! precisament quan em sobraven els calés, ho dic irònicament donada la circumstància que no sóc ni banquer i broker... Però, em sap greu perquè no m’agraden aquests tipus de sorpreses, ni que les coses fossin d’aquesta manera, de fet jo puc, si fos necessari, pagar més com pago cada any els impostos de diferents colors i fins justificables i injustificables. De totes maneres, la senyalització de radar, sempre m’ha semblat lletja, no perquè estic en contra de la llei o que m’agradi la velocitat, és només per el pressentiment que hi és com una espècie de ham per pescar, en un poble de costa s’ha d’afavorir l’activitat de la pesca, en aquest cas no peixos sinó qualsevol despistat en la carretera, i això es paga molt car en aquest poble, noi? I si tu tens només una multa el veí de d’alt en té dues del mateix dia. En realitat, no sé com ni perquè ha passat, això?
Intento a recordar o imaginar aquell agent nº? que posa en el paper de la notificació, i qui evidentment m’ ha fet la foto, o sigui al meu cotxe, però no me’n recordo. Tampoc, veig lògic que algú amagat, despari el flash per quedar-se amb la meva cara o del meu cotxe , ni tan sols m’ha demanat que somrigui. I és molt lleig home!, que paguis una foto a preu d’or sens saber, ni voler-ho, almenys si fos “paparazzi” que esperi una mica perquè tots amb la crisi sortirem despullats, i així “interviu” tindrà un material per molts anys.
De sobta, em ve la veu de la consciència i em diu “amb la llei s’ha de filar prim” maleïda consciència, i amb els drets també, no veus que el poble s’ha convertit en una gran sala d’espera, i tot s’ha queda aturat, els projectes i les persones. Els polítics asseguts a dalt no saben que fer, tampoc demanen ajuda, sinó intimiden amb la força de la llei.
Els diners mouen tot, i s’ha de buscar-los, precisament no de les butxaques dels ciutadans, perquè suposadament les persones escollides prometien donar solucions als nostres problemes sobretot els què ens toquen de manera col·lectiva. La incapacitat de generar riquesa, de promoure les activitats turístiques i comercials, no són competències nostres, no obstant això nosaltres no posem multes, ni tenim càmeres fotogràfiques per fer-los fotos, sinó las fan ells a ells mateixos, i quina casualitat sempre surten somrient, potser no viuen aquí o no tenen tantes multes com nosaltres, i tantes preocupacions per arribar a fi de més.
Educar un poble no es pot fer amb un cotxe amagat, ni amb un agent disfressat , sinó amb campanyes de sensibilització, perquè la velocitat és perillosa, però més perillós és la ignorància de com es fan les coses i la mala governabilitat, aquesta és una visió d’un ciutadà, i si els polítics de torn no volen veure la realitat, m’estimo més que m’anomenin habitant de la localitat, i que sigui un numero més en el padró municipal.
