Tambor (cançó infantil del folclore de libia)

Tambor
El meu avi tocava el tambor a*“az khila” com els àrabs d’abans

L’àvia deia que el llop amb la seva cua aguaitar tota la nit

Volia menjar els cabrits

L’oncle ens conta contes del dia que vam conciliar amb els veïns

Ambient de poble en què els cavallers van fer una  gran festa

Què bonics són els dies d’abans!!!

Oh viatger amb l’estell de guia i amb la família cap a un lloc segur

La meva mare no troba millor que aquest cosí , les ties i els veïns

La terra que té molta aigua *“az khila”el seu riu sempre està ple

El cap del pobles és un home intel·ligent deixa tota la gent contenta

*Nom d'un poble

Traducció: Hossain Mechaal

 (1) جدّي يطبّل عـ الطبّيلة جاب كحيلة كيف عرب ايام زمان
حنيّ قالت ذيب بـ ذيله ساهر ليله يبّي ياكل هالجديان
خالي يحكيلي و نحكيله زينك ليلة يوم الصلح مع الجيران
جَوْ فيها فرسان قبيله دارو هَيْلَه يا مـ اجملها ايام زمان

(2) يا مسافر و النجم دليله بات العيله عدّي بينا لـ الأمان
امي ما تلقاش مثيله ولدّ خويله عمّاتي و كلّ الجيران
و النجع اللي وافر سيله عزّ كحيلة واديهم ديما مليان
والشيخ ينادي القبيله عقل و حيله الراضي اكثر مـ الزعلان .
http://cocsis.com/forum/t8359.html
 

Dulce Pontes & Waldemar Bastos - Velha Chica (Testo originale e relativa...

VIEJA CHICA
Antiguamente la vieja Chica
vendía cola y jengibre
y por la tarde lavaba la ropa
del patrón importante
y nosotros los chiquillos de la escuela
le preguntábamos a la abuela Chica
cuál era el motivo de aquella pobreza
de aquel sufrimiento nuestro
mira, niño, no hables de política
no hables de política, no hables de política
Pero la vieja Chica, inmersa en sus pensamientos
sabía, pero no decía la razón de aquel sufrimiento
mira, niño, no hables de política
no hables de política, no hables de política
Y el tiempo pasó, y la vieja Chica se hizo más vieja
solamente hizo una cabaña con techo de cinc, con techo de cinc
mira, niño, no hables de política
no hables de política
Pero quien ve ahora el rostro de aquella señora
de aquella señora
solamente ve las arrugas del sufrimiento, del sufrimiento, del sufrimiento
Y ella ahora solamente dice:
mira, niño, cuando me muera, quiero ver a Angola vivir en paz!
mira, niño, cuando me muera quiero ver a Angola y el mundo en paz!

Testo e música: Waldemar Bastos
Lyrics and music: Waldemar Bastos


Font de Traducció : http://momeces.wordpress.com

Silenci

Torno a veure't
amb els ulls ben oberts,
amb el cor ensinistrat.
Desobeint agenollat,
Deixo pas al cabdal de sentiments.

La meva primavera marcitant
en la tardor de les teves mans.
Aviat, però molt aviat.
Una amor,
vida d'una bombolla de sabó
esclata en l'aire,
sense soroll,
ningú sap que s'ha esclatat.
Una boira que s'aixeca,
Marxo sense mirar cap enrere,
I Et deixo el meu cor enamorat.

Felicitat

Pregunto els camps de blat
pels ocells que jugaven damunt de la seva espatlla.
Els olivers per totes les olives.
Pregunto el vent per què balla?
Els raigs del sol que despullen la foscor.
Sembro les mirades a l'horitzó,
a dins meu gaudeixo de la collita.
En la vida mai es repeteix el mateix paisatge.
Infinit, quan desitjo, veig el món infinit.
Tanco les mans per empresonar els instants de felicitat,
no vull que se'm fuig com els anys que porto, existint.
Maleïda, a poc a poc s'ha escapat.
La primavera no pot quedar-se per sempre,
se'n va amb el temps agafats de les mans…
Com dos amants.
I abans que assimili la derrota i el fracàs.
La primavera se’m va acostar i xiuxiuejà:
Tornaré aviat.

Autor: Hossain Mechaal

Imagina’t

Imagina’t que ets un somriure que maquilla qualsevol cara.
Imagina’t que ets únic,i el món està fet a la teva mida.
Imagina’t que viure és bonic, i cada instant és tota una vida.
Imagina’t que ets la millor cançó que ha parit una guitarra.
Imagina’t que ets la llum que estrena la matinada.
Imagina’t que la teva existència és la màgia d’un conte de fades.
Imagina’t que els teus desitjos urpen des del port de l’esperança.
Imagina’t que els que t’estimen t’ho declaren tots a la vegada.
Imagina’t que demà començaràs a viure de debò.
Imagina’t que la sort que tens no la té ningú.
Perquè ets
viu, potser?
Imagina’t que engegar l’alegria és possible.
Imagina’t que has quedat amb ella a la cantonada.
Imagina’t que ets una ampolla amb un missatge.
Imagina’t que el mar et porta molt lluny i tu busques la tornada.
Imagina't que el temps no passa perquè passa.
Imagina’t que el món et ve corrents, i tu l’agafes amb una abraçada.
Imagina’t un munt de coses per saber que ets important.
Imagina’t que ets un cel sense núvol una ànima aclarida.
Imagina’t que tot això és real,
que ets l’amo de la teva vida.

Autor: Hossain Mechaal

Temps

Qui pot furtar un moment de felicitat
en aquest temps tossut?Un ocell no pot enlairar
amb ales trencades i cor abatut

Temps, maleït temps!
Ahir executat, demà segrestat,
avui detingut.Una gota d'aigua perduda
en un desert eixut.
Així comença el vent:
una brisa, una ràfega
i, de sobte, un monstre geniüt.

I així diuen els cuiners de la vida:
un polsim d'alegria,
un rajolí d'esperança.
Esperar, esperar i esperar
una treva que ens pot donar
aquest temps tossut.
El cap mirant cap a baix,
cap els cordills de les sabates.
No es pot aixecar el cap
quan bufa el vent
o quan el temps és maleït i fotut.

Autor: Hossain Mechaal

El segrest d’una imatge

Avui segresto la teva imatge
Mentre creua la pupil·la
La deso sota clau
I tanco els ulls

Avui dins el meu cos
Comença la primavera
I jo, començo a comptar
Un, dos, tres, quatre...
Un munt de papallones
Un munt de flors
I sempre
Et compto la primera

Avui 14 de Febrer
No vull obrir els ulls
On és la teva imatge
Presonera.

Autor: Hossain Mechaal

Petita fada

Necessito en aquesta vida
una petita fada,
un cavall de llum
per creuar la foscor,
per creuar els camps verds
dels boscos dels teus ulls,
endinsar-me a poc a poc
i arribar-hi, just de matinada.
Necessito viatjar en el temps
amb un tren d'il·lusions,
viatge sense tornada,
reduir les distàncies
entre tu i jo
només, amb la mirada.
No sóc el llop del conte,
ma petita estimada,
ni tinc set ànimes com els gats,
ni en tinc una falsejada.
I si puc viure mil vegades
en aquesta vida,
només vull viure amb tu,
una vegada.

Autor: Hossain Mechaal

Ensenya'm, princesa

Ensenya'm, princesa
Ensenya'm a conjugar
Tot els verbs que t'agraden
I si, comencem per estimar?
Jo t'estimo
I Tu...???
Deixa-m'ho dubtar!

Ensenya'm a navegar
Amb un vaixell de paper
Àncora
I sense mar

Ensenya'm
Rentar l'ànima
De la teva fragància
Saltar les barricades
Que tu has posat
Com un ocell ferit
Que no pot volar

Ensenya'm princesa
Amagar les mirades de desig
Sota la jaqueta
Esperar-te a la cantonada
I a traïció
Clavar-te-les al passar
No vull que et moris d'amor
No vull que m'estimis
Ara, i en aquest moment
Només vull que et deixis estimar

Autor: Hossain Mechaal

Difícil i fàcil

És difícil tallar un tros del cel
Posar-lo damunt i viure sota
Amb l'ànima nua
Dibuixar un sol petit
Mida d'una taronja
Tot això és un desig
Els desitjos mai s'ajusten
Al temps que tenim per viure

És difícil tancar els ulls
Per veure si no fos un somni
Escoltar paraules d'amor
I apropiar-nos d'alguna
Barrejar-nos amb els estels
En una nit fosca
Disfressar-nos de feliços
Calçar-nos sabates noves
girar una mica capa la dreta
I continuant caminant
Fins a la lluna

És fàcil encendre un cor inflamable
Amb les espurnes d'amor
I vestir el cos amb molts anys de vida
Recollir el temps perdut
Com trossos d'una joguina trencada
I seguir jugant
Repetint el mateix JOC
Mil vegades i una.

Autor: Hossain Mechaal

Moltes paraules per un món tan petit

Els meus sentiments són d'un persona que viu en aquest món amb la preocupació de veure tot bonic. i com estic convençut que les coses no van com jo vull, penso de vegades maquillar la realitat amb paraules de postsentiments, vull dir després de sentir-las.Aquesta realitat que poc a poc amb costa creure.
veig la poesia com una salvació, un refuji per volar amb la imaginació i pensar sempre que malgrat la cruelatat que puc arribar a tenir en aquesta vida, segueixo sent un infant innocent que li agrada perseguir el vol de les papallones, amb ulls d'admiració, i perquè penso que si no fos per la relitat podria estar alcant el meu propi vol per veure la vida d'altra manera.
                 Hossain Mechaal