sábado, 16 de julio de 2011


طيري
انا طيري طار و علّى
انا طيري كثرت اجراحو
انا حبابي كانو كثار
تاقو بالزمن الغدار
اخداوْ الذكريات و راحو
قلب الغريب ما عندو تصبير
و قلب الوحداني مسجون
وشكون يطلق سراحو
الهمّ بالقنطار
والفرح خفف من زار
اربع حيوط تساوي دار
و باب مسدود ضاع مفتاحو
الليل اصبح نهار
افكار تتبع افكار
    ْكلها فْديك الرّاس
يبرّح برّاحو
انا طيري طار بعيد
غريب في سماه
وما عندو غيرْريشاتو
قَلبُو و اجناحو

ملاحظة : هذه اول محاولة لي للكتابة بالدارجة

El meu ocell

El meu ocell ha volat i ha pujat molt amunt
El meu ocell cada cop té més ferides
Els meus estimats eren molts
Han confiat al temps traïcioner i han marxat
Han portats els records i s’han anat
El cor d’un estrany no té consol
El cor d’un solitari empresonat
I qui li dóna la llibertat??
Quatre parets és una casa
Una porta que no té clau
La nit és dia
Les idees persegueixen idees
Totes en aquest cap
Cadascuna de elles va a la seva
El meu ocell ha volat lluny
Té només les seves plomes
El seu cor, i les seves ales

Nota: aquesta és la primera vegada que escric un poema en dialecte àrab del Marroc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Sueño

 En mis naufragios no echo la culpa a la mala mar Nadie me ha robado la tierra firme Ni el viento me ha empujado O digo que he zarpado del p...