lunes, 25 de abril de 2011

Moltes paraules per un món tan petit

Els meus sentiments són d'un persona que viu en aquest món amb la preocupació de veure tot bonic. i com estic convençut que les coses no van com jo vull, penso de vegades maquillar la realitat amb paraules de postsentiments, vull dir després de sentir-las.Aquesta realitat que poc a poc amb costa creure.
veig la poesia com una salvació, un refuji per volar amb la imaginació i pensar sempre que malgrat la cruelatat que puc arribar a tenir en aquesta vida, segueixo sent un infant innocent que li agrada perseguir el vol de les papallones, amb ulls d'admiració, i perquè penso que si no fos per la relitat podria estar alcant el meu propi vol per veure la vida d'altra manera.
                 Hossain Mechaal

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El sueño del Mar

  Anoche soñé que el mar me invadía y me dejaba al borde de la orilla, entre murmullos de las olas, a la espera de que la nostalgia me recog...