lunes, 25 de abril de 2011

Silenci

Torno a veure't
amb els ulls ben oberts,
amb el cor ensinistrat.
Desobeint agenollat,
Deixo pas al cabdal de sentiments.

La meva primavera marcitant
en la tardor de les teves mans.
Aviat, però molt aviat.
Una amor,
vida d'una bombolla de sabó
esclata en l'aire,
sense soroll,
ningú sap que s'ha esclatat.
Una boira que s'aixeca,
Marxo sense mirar cap enrere,
I Et deixo el meu cor enamorat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Flor-Zahra

Se llamaba Flor. La imagino como una mujer de carácter fuerte y laborioso, inquieta y sensible; más aún, profundamente empática y humana. Vi...