lunes, 25 de abril de 2011

Temps

Qui pot furtar un moment de felicitat
en aquest temps tossut?
Un ocell no pot enlairar
amb ales trencades i cor abatut

Temps, maleït temps!
Ahir executat, demà segrestat,
avui detingut.
Una gota d'aigua perduda
en un desert eixut.
Així comença el vent:
una brisa, una ràfega
i, de sobte, un monstre geniüt.

I així diuen els cuiners de la vida:
un polsim d'alegria,
un rajolí d'esperança.
Esperar, esperar i esperar
una treva que ens pot donar
aquest temps tossut.
El cap mirant cap a baix,
cap els cordills de les sabates.
No es pot aixecar el cap
quan bufa el vent
o quan el temps és maleït i fotut.
Autor: Hossain Mechaal

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Flor-Zahra

Se llamaba Flor. La imagino como una mujer de carácter fuerte y laborioso, inquieta y sensible; más aún, profundamente empática y humana. Vi...