sábado, 29 de septiembre de 2012

Destino



...y sigo pensando en el mar reflejado en tus ojos deseando que vuelva a invadir mi horizonte. Tus palabras sin sentimientos que los avalen, y tus miradas sin rumbo fijo. Sigo intentando a inventar con mis propias palabras personajes para remplazar las personas que mi rodean, que amueblan mi vida y la tuya. Siempre hay tiempo para soñar, y siempre los sueños salen mejor que la realidad.
Tu pequeño mundo se esta llenando de trastos del pasado, amigo mio, de recuerdos capturados con una cámara de fotos, no seas idiota!! Los recuerdos se han esfumado, no se puede bañar en el rio dos veces, dice el filósofo. Miras  al espejo con cara de sorprendido por aquello de la barba de 3 días, para disimular la rabia que te provoca el paso del tiempo, y las patas de gallo, ya no tienes 15 años como dice Serrat.
Hablas con un espejo? la locura empieza así. Pero hablar es sano: digo Jo. La locura es hablar con todo el mundo y después pensar solo en ti. Es un error pensar que todo el mundo es bueno, y peor pensar que todos son malos. La vida, o así la llaman, me ha puesto a prueba; buenas rachas, malas rachas… ¿por què a mi, dios mio? ¿Por què a mi, dios mio? Dicen algunos en el caso negativo. Es un juego... Juegas o juegas, dicen otros.
Cojo mis bártulos, mis pensamientos y me alejo de toda esta circunstancia que Jo mismo he provocado  para intentar a meditar o tal vez observar la migración del tiempo; de mi propio tiempo. los rebaños de los días, les bandadas de los años. Quizá todos ellos, se han aburrido de permanecer tanto en mi cuerpo, y ahora están buscando un sitio mas cálido lejos de mi, o simplemente me abandonen y me dejan con el pecho descubierto cara el futuro. Jo no sé con quien me enfrento. Ni si quiera me pueden servir las bolas de cristal para prevenir el destino que me viene buscando, él no necesita preguntar por mi a nadie, ni a los vecinos, ni a los amigos. Él sabe donde estoy, y allí me encontrará.
 


lunes, 19 de diciembre de 2011

Vazquez Sounds Adele - Rolling In The Deep (Cover)


There’s a fire starting in my heart
Reaching a fever pitch,
It’s bringing me out the dark
Finally I can see your crystal clear
Go head and sell me out and I'll lay your shit bare

See how I leave with every piece of you
Don’t underestimate the things that I will do

There’s a fire starting in my heart
Reaching a fever pitch,
And it’s bring me out the dark

The scars of your love remind me of us
They keep me thinking that we almost had it all
The scars of your love they leave me breathless
I can’t help feeling
We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart and soul
And you played it
To the beat

Baby I have no story to be told
But I’ve heard one of you
And I’m gonna make your head burn
Think of me in the depths of your despair
Making a home down there
It Reminds you of the home we shared

The scars of your love remind me of us
They keep me thinking that we almost had it all
The scars of your love they leave me breathless
I can’t help feeling
We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart and soul
And you played it
To the beat

We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart and soul
And you played it
To the beat

Throw your soul through every open door
Count your blessings to find what you look for
Turned my sorrow into treasured gold
You pay me back in kind and reap just what you sow

We could have had it all
We could have had it all
It all, it all it all,
We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart and soul
And you played it
To the beat

We could have had it all
Rolling in the deep
You had my heart and soul
And you played it
To the beat

sábado, 17 de diciembre de 2011

bones festes/buenas fiestas

Bones festes
L’espelma d’aquest any està esgotant les últimes gotes de cera, i en poc temps tindrem altra matinada, i altre aire fresc que entra per qualsevol forat de la casa. Els raigs del sol desafiaran tots els obstacles i arribaran a tocar-nos les galtes. És un bon moment per aprendre paraules boniques, o més bé saber usar- les. Estimar, somriure, respectar, tenir humilitat, o almenys ser persona. com no fa falta recordar que Nadal, és qualsevol moment , sí la dita és bona.

És bonic tenir un segell propi per segellar tota la gent que ens apropa, i tenir don de gestos i paraules per recuperar aquells que s’allunyen de nosaltres. Saber que els esperits que componen i articulen la nostra ànima ,si som amargats, ens abandonen. Ser feliços no ha de ser un somni, sinó un repte, i no podem arribar-hi sols, només ens cal bona companyia.
Cada matí observo les ones del mar quan veig a treballar, i quan torno veig el mateix mar, però no les mateixes ones. I avui més que mai estic convençut que la vida és extraordinària,  i més extraordinaris són les persones. Ho dic amb confiança perquè la gent que estimo són molts, i presumeixo de la meva fortuna. Gent que els miro al cor i dic: “aquesta gent sí,  que és bona”
Que tinguem sort , com diu Lluis Llach, a l’any nou i que trobem el què ens ha mancat en aquest, , i així prendrem tot el fruit que ens pugui donar. El camí que, poc a poc, escrivim per a demà, I que esperar aquest demà valgui la pena.       (Amen)


Buenas fiestas
La vela de este año está agotando las últimas gotas de cera, y en poco tiempo tendremos otra madrugada, y otro aire fresco que entra por cualquier agujero de la casa. Los rayos del sol desafiarán todos los obstáculos y llegarán a tocarnos las mejillas. Es un buen momento para aprender palabras bonitas, o más bien saber usar- las. Estimar, sonreír, respetar, tener humildad, o al menos ser persona. Cómo no hace falta recordar que Nadal, es cualquier momento, sí la dicha es buena.

Es bonito tener un sello propio para sellar toda la gente que nos acerca, y tener don de gestos y palabras para recuperar aquellos que se alejan de nosotros. Saber que los espíritus que componen y articulan nuestra alma, si somos amargados, nos abandonan. Ser felices no tiene que ser un sueño, sino un reto, y no podemos llegar solos, nos hace falta la buena compañía.

Cada mañana observo las olas del mar cuando voy a trabajar, y cuando vuelvo veo el mismo mar, pero no las mismas olas. Y hoy más que nunca estoy convencido que la vida es extraordinaria, y más extraordinarias son las personas. Lo digo con confianza porque la gente que admiro son muchos, y presumo de mi fortuna. Gente que les miro al corazón y digo: “esta gente sí, que es buena”

Que tengamos suerte, como dice “Lluis Llach”, el año nuevo conseguiremos lo que no s faltaba en este año, y así recogeremos el fruto que nos pueda dar. El camino que, poco a poco, escribimos para mañana, Y que esperar esta mañana valga la pena.       (Amen)



viernes, 2 de diciembre de 2011

El conte de la por

Hi ha en aquest temps un sentiment que s’anomena la por s’ha apoderat de tot i tots, i això no és un conte de princeses sinó la crua realitat. vivim connectats les 24 hores del dia a l’aparell del capitalisme, les seves ones WIFI no deixen ningú indiferent, mirem sempre la hora d’un rellotge aturat, i pensem sempre que fem tard, correm sens saber perquè , potser pensem que quan més ens allunyem deixarem el perill al darrera, i dic jo com es pot fugir d’un sentiment que ens habita? tenim por de perdre, tenim por de les calories i d’engreixar-nos, tenim por la malaltia, del futur, d’aixecar-nos tard en un dia laboral, tenim por del revisor de la zona blava, perquè ens posi una multa, del radar perquè correm massa, d’arribar tard al col·legi per recollir els fills, de no acordar-nos dels aniversaris dels nostres familiars o amics, no veieu que és impossible encaixar aquest trencaclosques? o potser sí si deixem de tenir por.
Quina vida més trista, quina desil·lusió? això és pitjor que quan et diuen que els reis mags no existeixen i que és mentida, i què passa amb les paraules : prosperitat, felicitat, passió per viure i totes les paraules semblant, què? s’han posat al diccionari després de descobrir l’opi i les drogues?
penso que ens equivoquem? no em pregunteu ni quan, ni en què, perquè l’única cosa que sé és que el camí que portem no em sona, ni els paisatges, ni les cares de la gent, sempre enfadada, ni el principis que veig escrits els panells. S’ha esborrat totes les senyales que ha posat la humanitat per guiar-se. per tant, penso que es millor aturar-nos en la propera area d’esperança per preguntar, i no hem de preguntar a qualsevol sinó algú que ens pot ajudar, també podem comptar amb el nostra sentit comú, del meu segur que no perquè aparco a la part alta i vaig buscar el cotxe al Serrallo, en tot cas  si ens equivoquem tornem a començar, com diu l’anunci.
i com es tracta d’un conte us asseguro que el petó del príncep a la blanca neu era de veritat, i que la bruixa dolenta existeix també. la nostra vida no té preu, i si la vivim bé, “lo bo compte per dos” les nostres il·lusions no tenen etiqueta, ni s’ha de tenir descomptes,  als nostres “cariño” en què pensem i per a què lluitem no pot  deixar de ser moda, per nosaltres i per ells resistim les ganes de no abandonar els nostres llits quan sona el despertador als matin, els nostres principis no tenen preu ni es caduquen quan passem un mal moment, tot els drets que s’ha assolit a llarg del anys tampoc tenen preu, tot això i més. i per a la restaMastercard” , que és la cara de la bruixa reflectida al mirall, la què es pregunta sempre si és la més bella del món perquè sap que no ho és. De fet, ella es veu la més bella mentre el clan de la humanitat, un munt de blanca neu, i els nans que fan la feina de cada dia estan a l’ombra del bosc, i així esprem l’arribada dels prínceps per aixecar-nos d’aquest malson, o potser quan el verí la poma deixa de tenir efecte.   
   Conte contat conte no s’ha acabat.

domingo, 27 de noviembre de 2011

El meu Ajuntament m’estima


No sabia fins que punt el meu Ajuntament de Torredembarra m’estima, fins que vaig trobar un avis de multa de radar en la bústia de la meva casa, quina casualitat!! precisament quan em sobraven els calés, ho dic irònicament donada la circumstància que no sóc ni banquer i broker... Però, em sap greu perquè  no m’agraden aquests tipus de sorpreses, ni que les coses fossin d’aquesta manera, de fet jo puc, si fos necessari, pagar més  com pago cada any els impostos de diferents colors i fins justificables i injustificables. De totes maneres, la senyalització de radar, sempre m’ha semblat lletja, no perquè estic en contra de la llei o que m’agradi la velocitat, és només per el pressentiment que  hi és com una espècie de  ham per pescar, en un poble de costa s’ha d’afavorir l’activitat de la pesca, en aquest cas  no peixos sinó qualsevol despistat en la carretera, i això es paga molt car en aquest poble, noi? I si tu tens només una multa el veí de d’alt en té dues del mateix dia. En realitat, no sé com ni perquè ha passat, això?
Intento a recordar o imaginar aquell agent nº? que posa en el paper de la notificació, i qui evidentment m’ ha fet la foto, o sigui al meu cotxe, però no me’n recordo. Tampoc, veig lògic que algú amagat, despari el flash per quedar-se amb la meva cara o del meu cotxe , ni tan sols m’ha demanat que somrigui. I és molt lleig home!, que paguis una foto a preu d’or sens saber, ni voler-ho, almenys si fos “paparazzi” que esperi una mica perquè tots amb la crisi sortirem despullats, i així “interviu” tindrà un material per molts anys.
De sobta, em ve la veu de la consciència i em diu “amb la llei s’ha de filar prim” maleïda consciència, i amb els drets també, no veus que el poble s’ha convertit en una gran sala d’espera, i tot s’ha queda aturat, els projectes i les persones. Els polítics asseguts a dalt no saben que fer, tampoc demanen ajuda, sinó intimiden amb la força de la llei.
Els diners mouen tot, i s’ha de buscar-los, precisament no de les butxaques dels ciutadans, perquè suposadament les persones escollides prometien  donar solucions als nostres problemes sobretot els què ens toquen de manera col·lectiva. La incapacitat de generar riquesa, de promoure les activitats turístiques i comercials, no són competències nostres, no obstant això nosaltres no posem multes, ni tenim càmeres fotogràfiques per fer-los fotos, sinó las fan ells a ells mateixos, i quina casualitat sempre surten somrient, potser no viuen aquí o no tenen tantes multes com nosaltres, i tantes preocupacions per arribar a fi de més.
Educar un poble no es pot fer amb un cotxe amagat, ni amb un agent disfressat , sinó amb campanyes de sensibilització, perquè la velocitat és perillosa, però més perillós és la ignorància de com es fan les coses i la mala governabilitat, aquesta és una visió d’un ciutadà, i si els polítics de torn no volen veure la realitat, m’estimo més que m’anomenin habitant de la localitat, i que sigui un numero més en el padró municipal.


martes, 1 de noviembre de 2011

TU

Aquí esta tu barco
Amarrado a su destino
Lejos de los mares
Tus piratas duermen
En la borda
Tus ratas del tiempo
Se escoden
Junto al polizón

Aquí esta tu cuerpo
Vestido de trapo
Tu pecado, tu perdón
Tu carne cruda
Tu cartera
Que late con dinero
Aquí nace tu egoísmo
I aquí muere tu corazón

Aquí esta tu alma
Saltando al filo de las verdades
Tu gato pardo,
Los sapos que viven en tu charco
Tu queso, tu ratón


Aquí esta tu presente
Tu futuro
En la ruleta de los pocos
Aquellos
Tu piel
Sus abrigos de visón
Tu sudor compartido
Con tus semejantes
Justo, injusto
Ellos tienen la razón

Aquí esta tu vida
Amarrada a los bancos
Indignado sin palabras
Tu boca cerrada
Tu silencio
Enrabia mogollón


Aquí esta tu barco
Amarrado a su destino
Con su miedo a ahogarse
Tus árboles plantados
En tu jardin
Los frutos que caen
En la tierra del vecino
Las migas no quitan el hambre
Amigo mío!
Los restos huelen a ellos
Pocos son, ellos
Pocos son, ellos
I tu,
Un montón

sábado, 29 de octubre de 2011

Pastor d’estels

Què farà el pastor d’estels?
Aquesta nit fosca, a sobre
A prop del Ramat.
Potser pastora.
Els somnis no tenen sexe.
El cel no té portes.
El Camps tampoc.
El pastor volarà cometes,
Lliurarà coloms per sempre.
El, ho sap.
Viure feliç ,és molta feina.
Viure només.
Només, qüestió de respirar.
El no pot comptar .
Les seves ferides,
Ni les ovelles,
Ni els astres.
Dormir és un risc.
No pot desaparèixer el món,
Així per així.
Quan el,
Tanca els ulls.

Pobre pastor!!
No té gos,
immers en el limbe de les persones.
S’ha perdut.
Camina on no hi ha camins,
S’ha quedat sol.
Com la lluna.

Què farà el pastor d’estels?
Quan creixen les seves ganes de viure.
No li cabran les samarretes,
Ni les sabates,
Ni els pantalons.
Pobret, té ànima d’infants.

El pastor té caliu.
Podrà resistir,
Recull els seus astres,
de matinada,
 I se’n va
A dormir





sábado, 16 de julio de 2011


طيري
انا طيري طار و علّى
انا طيري كثرت اجراحو
انا حبابي كانو كثار
تاقو بالزمن الغدار
اخداوْ الذكريات و راحو
قلب الغريب ما عندو تصبير
و قلب الوحداني مسجون
وشكون يطلق سراحو
الهمّ بالقنطار
والفرح خفف من زار
اربع حيوط تساوي دار
و باب مسدود ضاع مفتاحو
الليل اصبح نهار
افكار تتبع افكار
    ْكلها فْديك الرّاس
يبرّح برّاحو
انا طيري طار بعيد
غريب في سماه
وما عندو غيرْريشاتو
قَلبُو و اجناحو

ملاحظة : هذه اول محاولة لي للكتابة بالدارجة

El meu ocell

El meu ocell ha volat i ha pujat molt amunt
El meu ocell cada cop té més ferides
Els meus estimats eren molts
Han confiat al temps traïcioner i han marxat
Han portats els records i s’han anat
El cor d’un estrany no té consol
El cor d’un solitari empresonat
I qui li dóna la llibertat??
Quatre parets és una casa
Una porta que no té clau
La nit és dia
Les idees persegueixen idees
Totes en aquest cap
Cadascuna de elles va a la seva
El meu ocell ha volat lluny
Té només les seves plomes
El seu cor, i les seves ales

Nota: aquesta és la primera vegada que escric un poema en dialecte àrab del Marroc.

miércoles, 6 de julio de 2011

Maher Zain - Insha Allah | Insya Allah | ماهر زين - إن شاء الله



Insha Allah

Every time you feel like you cannot go on*
You feel so lost
And That you're so alone
All you is see is night
And darkness all around
You feel so helpless
You can`t see which way to go
Don`t despair and never lose hope
Cause Allah is always by your side
Insha Allah (2x)
Insha Allah you`ll find your way
Insha Allah (2x)
Insha Allah you`ll find your way
Every time you commit one more mistake
You feel you can`t repent
And that it's way too late
You`re so confused, wrong decisions you have made
Haunt your mind and your heart is full of shame
Don`t despair and never lose hope
Cause Allah is always by your side
Insha Allah [x2]
Insha Allah you`ll find your way
Insha Allah [x2]
Insha Allah you`ll find your way
Turn to Allah
He`s never far away
Put your trust in Him
Raise your hands and pray
OOO Ya Allah
Guide my steps don`t let me go astray
You`re the only one that showed me the way
Showed me the way [x3]
Insha Allah
Insha Allah we`ll find our way

http://letras.terra.com/maher-zain/1739639/

Yusuf Islam - Father & Son



Padre y hijo
Padre:
No es tiempo de hacer un cambio,
Relájate, tranquilízate.
Todavía eres joven, ese es tu defecto,
Hay tanto q tienes q saber.
Encuentra una chica, sienta cabeza
Si quieres puedes casarte
Mírame, soy viejo, pero soy feliz.

Una vez yo fui como eres ahora, y se que no es fácil
Estar tranquilo cuando has encontrado algo que esta pasando
Pero tomate tu tiempo, piensa mucho,
Piensa en todo lo que has obtenido
Por ti estarás aquí mañana, pero tus sueños probablemente no.

Hijo:
¿Como puedo tratar de explicar, cuando hago y el rechaza de Nuevo?
Siempre ha sido lo mismo, la misma vieja historia.
Desde el momento que pude hablar estaba mandado a escuchar.
Ahora hay un camino y se que tengo q irme. Se que tengo que irme.

Padre:
No es tiempo de hacer un cambio,
Relájate, tranquilízate.
Todavía eres joven, ese es tu defecto,
Hay tanto q tienes q saber.
Encuentra una chica, sienta cabeza
Si quieres puedes casarte
Mírame, soy viejo, pero soy feliz.

Hijo:
Todo el tiempo que llore, guardando todo lo que se dentro,
Es difícil, pero más difícil ignorarlo
Si ellos tenían razón, estoy de acuerdo, pero ellos no me conocen.
Ahora hay un camino y se que tengo q irme. Se que tengo que irme
Se que tengo que irme.

http://www.letrasymas.com/letra.php?p=cat-stevens-father-and-son-(traducida)

Flor-Zahra

Se llamaba Flor. La imagino como una mujer de carácter fuerte y laborioso, inquieta y sensible; más aún, profundamente empática y humana. Vi...